Un text clàssic de Jean-Jacques Rousseau

Un text clàssic de Jean-Jacques Rousseau

A continuació us cite un text clàssic de Rousseau de 1762, és a dir, vint-i-set anys abans de la Revolució Francesa. Crees que té alguna cosa que veure aquest text amb la Revolució? Analitza el text en relació als fets posteriors.

“Per tant, si s'aparta del pacte social el que no pertany a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascun de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema adreça de la voluntat general; i nosaltres rebem corporativament a cada membre com a part indivisible del tot (...).

No sent la sobirania més que l'exercici de la voluntat general, mai pot alienar-se, i el

Sobirà, que no és més que un ésser col·lectiu, no pot ser representat més que per si mateix (...).

Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establit entre els súbdits i el Sobirà per a la seua mútua correspondència (...) De manera que en l'instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social queda trencat, i tots els simples ciutadans, tornats de dret a la seua llibertat natural, són forçats, però no obligats, a obeir. (...)

La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raó per la qual no pot ser

alienada; consisteix essencialment en la voluntat general, i la voluntat no es representa; és la mateixa o és una altra; no hi ha terme mitjà. Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, no són més que els seus mandataris; no poden concloure res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglés creu ser lliure, i s'enganya molt; no ho és sinó durant l'elecció dels membres del Parlament; des del moment en què aquests són triats, el poble ja és esclau, no és res.”

Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762