jueves, 16 de marzo de 2017

Les intencions de Napoleó



Avui us porte un text clàssic de Napoleó Bonaparte. En el descriu les seues intencions per a Europa. Llig el text i analitza que ha pogut canviar des del començament de la Revolució Francesa, en la teua opinió, que principis es mantenen i quins s'han perdut.

"Una de les idees que més em van ocupar havia sigut la reunió, la concentració dels

mateixos pobles geogràfics que les revolucions i la política han dissolt i dividit; de manera que explicant-se a Europa més de trenta milions de francesos, quinze d'espanyols, quinze d'italians i trenta d'alemanys, haguera volgut fer de cadascun d'aquests pobles un sol cos de nació (...); !Jo em jutjava digne de tamaña glòria! (...) En tal estat de coses podia haver-hi més probabilitats d'aconseguir a tot arreu la unitat de codis, de principis, opinions, sentiments, idees i interessos. Per ventura llavors, amb el suport de les llums universalment esteses, haguera sigut permès somiar la gran família europea (...).

Ningú podria negar que si, en entrar a Espanya, Àustria, en comptes de declarar-me la guerra, m'haguera deixat quatre mesos d'estada a Espanya, tot haguera acabat allí i en tres o quatre anys s'hauria vist una pau profunda, una prosperitat brillant, i una nació compacta (...).

Com vulga que siga, aquesta reunió (la d'Europa) es farà tard o d'hora (...) l'impuls està ja donat, i no crec que després de la meua caiguda i l'aparició del meu sistema puga haver-hi a Europa un altre gran equilibri que la reunió i la confederació dels grans pobles."

Paraules de Napoleó l'11 de novembre de 1816. J. Carpentier i F. Lebrun. Breu
història d'Europa. Ed. Aliança.

martes, 14 de marzo de 2017

Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.

Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.


La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels textos jurídics més importants de tots els temps i un dels exemples més clars del període revolucionari. Compara aquest text críticament amb el sistema feudal i trau les teues conclusions.

"Els representants del poble francés, constituïts en Assemblea Nacional, considerant que la ignorància, l'oblit o el menyspreu dels drets de l'home són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, han resolt exposar, en una declaració solemne, els drets naturals, inalienables i sagrats de l'home (...). 


Article 1. Els homes naixen i romanen lliures i iguals en drets, les distincions socials no poden fundar-se més que sobre la utilitat comuna.
Article 2. L'objecte de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació. Cap cos ni individu pot exercir autoritat que no emane expressament d'ella."
La Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà. Agost de 1789.

domingo, 12 de marzo de 2017

La Revolució Americana: EL PATRIOTA

EL PATRIOTA


Una altra pel·lícula interessant per a conèixer aquest període, en aquest cas la Revolució Americana, és "El Patriota" (The Patriot), pel·lícula de l'any 2000 dirigida per Roland Emmerich amb guió de Robert Rodat i protagonitzada per Mel Gibson.

La pel·lícula es desenvolupa en plena revolució Americana on Benjamin Martin, heroi de la guerra a França i Índia, renúncia a la guerra per sempre en casar-se amb una bella dona que li dóna set fills. La pacífica vida que porta la família es veu interrompuda en gestar-se la rebel·lió independentista contra Anglaterra.



Gabriel, fill major de Benjamin, s'allista, encara que el seu pare, recentment enviduat,
té altres objectius, ara és l'únic que pot traure tota la prole avance. No obstant açò,
els britànics, al comandament del cruel coronel Tavington, arriben fins a la mateixa
porta de la seua casa posant en perill a tota la família. Benjamin, llavors, es veurà obligat a agafar les armes i dirigir una milícia rebel contra l'implacable exèrcit anglés.

sábado, 11 de marzo de 2017

Un text clàssic de Jean-Jacques Rousseau

Un text clàssic de Jean-Jacques Rousseau



A continuació us cite un text clàssic de Rousseau de 1762, és a dir, vint-i-set anys abans de la Revolució Francesa. Crees que té alguna cosa que veure aquest text amb la Revolució? Analitza el text en relació als fets posteriors.

“Per tant, si s'aparta del pacte social el que no pertany a la seua essència, trobarem que es redueix als termes següents: cadascun de nosaltres posa en comú la seua persona i tot el seu poder sota la suprema adreça de la voluntat general; i nosaltres rebem corporativament a cada membre com a part indivisible del tot (...).


No sent la sobirania més que l'exercici de la voluntat general, mai pot alienar-se, i el

Sobirà, que no és més que un ésser col·lectiu, no pot ser representat més que per si mateix (...).

Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establit entre els súbdits i el Sobirà per a la seua mútua correspondència (...) De manera que en l'instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social queda trencat, i tots els simples ciutadans, tornats de dret a la seua llibertat natural, són forçats, però no obligats, a obeir. (...)


La sobirania no pot estar representada, per la mateixa raó per la qual no pot ser

alienada; consisteix essencialment en la voluntat general, i la voluntat no es representa; és la mateixa o és una altra; no hi ha terme mitjà. Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, no són més que els seus mandataris; no poden concloure res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglés creu ser lliure, i s'enganya molt; no ho és sinó durant l'elecció dels membres del Parlament; des del moment en què aquests són triats, el poble ja és esclau, no és res.”


Jean-Jacques Rousseau. El contracte social. 1762

viernes, 10 de marzo de 2017

Index de la unitat "Crisi de l'antic règim"

La unitat didàctica de la "Crisi de l'antic règim", s'emmarca dins del bloc històric de "Les bases del món contemporani. Transformacions del segle XIX" i està composta pels següents apartats:


· Una societat rural i tradicional

Economia agrària en procés de canvi.
Una organització social estamental.


· Les monarquia de dret diví.

Els grans estats a la fi del segle XVIII.


· La Il·lustració.

Les noves idees sobre la societat


· La independència de les colònies americanes.

El naixement dels Estats Units d’Amèrica.


· La Revolució Francesa.

La caiguda de la monarquia (1789-1792).
Govern de la Convenció (1792-1794).
La República burgesa (1794-1799).


· Guerra i imperi napoleònic

El govern de Napoleó (1799-1815).

miércoles, 8 de marzo de 2017

Història Contemporània. Un llibre de Antonio Fernández


Història Contemporània.

Un llibre de Antonio Fernández.

Història Contemporània és un llibre de l'historiador Antonio Fernández. És un llibre de referència en la matèria i molt utilitzat, per exemple, per a preparar oposicions per a professor d'història en secundària. 


És un llibre molt interessant que al llarg de trenta-vuit capítols descriu el període d'història comprès entre els començaments de la Revolució Industrial i la segona part del Segle XX. 

El llibre es divideix en cinc bloc que són: 

I. Transformacions de base. Era de les revolucions. 
II. Restauració i liberalisme.
III. Del nacionalisme a l'imperialisme.
IV. Les tensions del Segle XX i el període d'entreguerres.
V. El món del nostre temps.

Sobretot el primer bloc és especialment interessant per a l'objecte d'aquest blog: "La crisi de l'antic règim".

És un llibre molt complet que, a més pots trobar a molt bon preu en una llibreria de segona mà. Per a cercar-ho heu de fer-ho com a "Història Contemporània. Antonio Fernández. Editorial Vicens-Vives", perquè té altres llibres amb el títol molt semblant.

Us ho recomane

lunes, 6 de marzo de 2017

Valgueren d'alguna cosa les Revolucions Francesa i Americana?



Les Revolucions Francesa i Americana van ser grans successos socials i històrics que van comportar grans canvis. En molt poc temps es passe d'un sistema absolutista a democràcies amb tot el que açò comporta quant a canvis socials, jurídics, econòmics, culturals, etc.


Un exercici molt interessants seria analitzar les actuals democràcies del nostre entorn per a cercar si principis d'aquestes revolucions com, com els drets de l'ésser humà, o la divisió de poders, perviuen en les mateixes. Quins segueixen vigents avui dia? Són assumits per la societat actual?